Diumenge varem anar al dinar del caravanning. No es que en tinguessim moltes ganes, de fet apostaria a que tots ens hauriem estimat més que en Moi ens regalés amb una meravellosa paella, o que la Sandra fes una del es seves estupendes Fideuàs o que jo mateix preparès quelcom que ara no arribo a imaginar. Però el fet es que habiem d'anar-hi.
És clar, haviem d'anar a recollir el premi del bici-tunning, que algun ocellet ens havia dit que teniem premi, i es clar si no vas a dinar com vols recollir el premi si l'entreguen allà?
El cas es que a la una ja ens tens a totes quatre famílies a lloc com llops afamats, varem arribar els primers i vam tenir que esperar prop d'una hora.
El dinar consistia en un primer plat inexistent, o sigui que tenies que dur-te'l de casa i de segon un 'Asado Gaucho' que de nom sona molt bé però que pel preu que varem pagar (10 €) que vols que et digui. Reconec que la carn era bona, que no ens en va faltar i que la salsa era per llepar-se'n els dits però tot i això el preu el trobo abusiu.
Anem al que importa, així que aghafem el mando i passem la cinta fins a després dels postres, punt on es donavem els premis.
Primer vàren donar els prèmis del concurs de dibuix, que per cert en Miquel i la Maria van pillar premi, Enhorabona!. Acte seguit els premis del bici-tunning, vàrem quedar segons en la categoria de bicis més engalanades, un lloc al qual ja hi comencem a agafar el gustillo (2 de 2). Una caixa de cava, un pernil i caramels per als nens va ser el premis que varem recollir.
En fi, potser sóc un tio raro (ja m'ho diuen a vegades) però si hagués de triar lo millor del dinar, no sabria que quedar-me, potser amb que varem pillar premi? i vosaltres que en penseu?
