JA HI TORNEM A SER...

Hola a todos, por fin se acabaron las vacaciones. Las vacaciones son unos dias aburridos donde el no hacer nada se convierte en rutina diaria: que aburrido. Menos mal que ya he empezado a trabajar, esto si que es vida, levantarte temprano para aprovechar el dia haciendo lo que mas gusta, y con la gente que mas quieres.

Escribo con la lengua "imperial" para que nuestros nuevos vecinos tengan la posibilidad de leerlo sin dificultad.

Por cierto creo que estoy sufriendo una depresión post-vacacional, ya que hoy me he presentado con esta pinata al trabajo.

hola juntos yo inscrito en blogger

hi

now i´am a parts of carrer 32
we start this evenning our trip to delfin verde.
see you tomorrow morning.

muchos saludos ralf

En BTT a Torroella a comprar cromos

Aquest matí hem sortit a comprar cromos. No és que tinguem una especial predilecció per col·leccionar-ne, (bueno la Moni-K ho disfruta bastant), però ha estat l'excusa de treure els nens del càmping i que es belluguessin una mica de davant la tele i les consoles.

Hi hem anat en Medallas, en Jurassik, en Roger i l'Erik. amb les bicicletes en plan excursió fins a Torroella pel camí de la Gola i perl GR. Un cop a torroella hem buscat una llibreria oberta i hem comprat els cromos pels nens i acte seguit hem tornat pel mateix camí.

De tornada però hem variat una mica el traçat i ens hem arribat fins gairebé la Gola per allargar una mica la sortideta.

Canvi de Joc

Aquesta nit s'ha canviat de joc. Avui ha set el Domino els que ens ha acompanyat en la vetllada nocturna al casino de Pedralbes 32. Pocs jugadors això si, només el Srs. de Medallas i la família parella Molina-Pérez sentats a la taula per jugar. Això si, amb un espectador de luxe, en Ferran Adrià.

Tot plegat amanit amb una bona bossa de pipes de les que no et deixen anar a dormir fins que acabes la bossa. Al final victòria per la Judit (o sra de Medallas a falta d'un sobrenom millor) i amb el sr. Medallas com a 'Último de la fila', en  la puntuació final. 

Timba al Jurassik park

La Su, la triomfadora de la nit

Aquesta nit hem fet una petita timba. Petita perque no hem jugat massa estona. La suficient però perque pogués acabar amb un saldo positu de +2,50 €.

D'altra banda la Beckham ha tornat a triumfar i ha pillat cacho engreixant força els seu sarronet particular.

Andelee!!, dinar mexicà a Pedralbes 32!

Aquest mitgdia hem fet un dinar colectiu. Hem aprofitat que dies enrera haviem parlat de fer menjar mexicà i axí ho hem fet.

Els petits dinant abans que els grans

El dinar ha consitit en els tipics 'burritos' o 'fajitas' (digueu-li com vulgueu) de carn i nachos amb guacamole.

Del dinar en qüestió ens n'hem encarregat la família Molina que en això del mexicà hi tenim una miqueta de traça ja.

Mentre que jo preparava les verdures i la carn la Móni-K preparava la salsa del guacamole amb els alvocats (crec que s'escriu així, si no corregiu-me). Acte seguit hem passat a cuinar el relleno de les 'tortillas' amb les verdures i la carn que jo havia preparat anteriorment.

La taula al complet fent un brindis

Hem fet dues paelles, una de picant i una més natural per així dir-ho. Un cop llestes les dues paelles i dinats els nens ens hem entaulat a disfrutar del tiberi. Per començar classe pràctica de com enrollar bé una 'fajita' o 'burrito' sense que et caigui el relleno a la falda i acte seguit a jalar.

El dinar l'hem regat amb unes boníssimes cerveses 'Desperados' típiques de mèxic, que teneien un cert gust a llimona i tequila i que han anat de perles per passar el picant avall.

Els Quel - Expósito disfrutant del dinar

Els cuiners satisfets del resultat

La sra. Beckham li fot a les patates

Aquesta sembla una cara d'haver trobat una guindilla

Sortida amb Patinets

Avui les famílies  Quel - Molina, hem anat a la platja  i  hem llogat patinets. No pas patinets amb rodes per patinar, si no aquelles barquetes amb pedals que van a força de mongetes.

N'hem tingut que llogar dos perque erem molta colla vuit en total, les dues famílies complertes i als patinets com a molt deixen pujar-hi un màxim de 6 persones..

Ha estat una horeta molt divertida on hem pogut tirar-nos des de les barques i fer unes braçades mar endins. També hem pogut constatar que el fons marí de Torroella és escàs en detalls, ja que en unes immersions que he pogut fer no hi he trobat absolutament res.

Al final hem acabat amb les cames ben cansades de tant pedalar. (sobretot els pares i mares).

Sortida al Cine

Aquesta tarda hem sortit tots en bloc al cine a Platja d'Aro a veure la pel·licula Toy Story 3. La familia Molina (o sigui nosaltres), s'hi ha apuntat a última hora, ja que havien anat a passar el dia a Tossa de Mar amb un amic de la familia.

Al cine hi ha anat tothom menys jo, en Molina pare que m'he quedat amb l'Iker a fora ja que és massa petit per anar al cine.

Després del cine, nosaltres ja hem tornat cap al càmping perque estavem molt cansats i la resta han anat a sopar por ahí, pero això ja ho haurà d'explicar algú altre.

Timba al Casino de Pedralbes 32

Avui la partida ha estat al casino de Pedralbes 32 (davant les cuines de les Moreno vamos). Avui tornavem a ser set de colla, ja que la Judit ha arribat. 

Avui la sort ha estat íntegrament a la parcela 3204, ja que tant el Sr. Ferran Adrià com la Sra. Beckham es van endur el gruix més gran dels guanys.

De nou va haver-hi fumatat blanca amb el conseqüent 'jijisme aleixat'*, la qual cosa va fer que vingués un ciclista molt trempat amb un maïllot llarg de color marró (que raro amb la clor que fa) i que amb molta amabilitat ens va demanar una mica de silenci. Deu ser que feiem molt soroll i amb fressa els ciclistes no pedalen bé. Així que, com que l'ambient estava algo 'enturbiao' vàrem decidir de plegar trastos i anar a dormir per evitar sancions del comité antidopantge de la UCI.




*'Jijisme Aleixat': Estat de semi-inconsciència en que l'individu no pot parar de riure (tot és ji,ji,,ja,,ja,...)

La gran peixetada

Peixetada per Sopar!!

Dos dels cuiners en plena feina

Al matí, en Ferran Adrià i l'Arguiñano (també conegut com a Bob esponja), vàren anar a comprar peix per sopar. Van arribar carregats de viandes marines, lluç, salmó, calamars, cloïses, gambes, musclos,...

Al vespre, el Bulli de carrer Pedralbes 32 va encendre els fogons (o millor dit les barbacoes) i va obrir les portes de la seva cuina perque tothom pogués gaudir de la cuina que els chefs Adrià, Santamaria i Arguiñano estaven preparant. Sens dubte de lo millor del  Delfin Verde.

Aquests tres artistes de la cuina, vàren oferir abans però un menú per a tota la mainada del carrer Pedralbes 32 basat també en peix i marisc per apropar a la canalla jove el gust per la cuina mediterrània.

El menú va constar del següents plats:

El primer plat a punt de servir-se

El segon, unes delicioses gambes

Entrants:

- Tapeta de Txipirons saltejats amb en un rireol d'oli 

- Cloïses de la malla al vapor salpebrats amb allets i julivert

- Musclos de roca amb salseta marinera a la Moreno 

Primer Plat:

- Medallons de lluç i salmó fets a la pedra de pissarra del bicitunning

Segon Plat:

- Gambes a la plata amb suquet de marisc al oli d'oliva

Tot ruixat amb vins de les millors caves del càmping.

Es va poder degustar un vi blanc de la casa Vilar, un rosat de la casa Molina i un vi negre de la casa Quel.

El pa a base de baguets de tipus francés, venia del prestigiós forn de pa del super del Delfin Verde, un forn altament reconegut per tots els habitants del càmping.

La vetllada va anar com una seda, amb una gran quantitat de tiberi que al final tot s'ha de dir encara en va sobrar una mica .

Tot a punt a la millor taula del Bulli

En acabar sessió infantil de Cine

Running per fer salut

Avui a córre per fer salut!!, si senyor, a les 7:30h. Tots tres homes com un clau davant les respectives caravanes (curiós avui ningú s'ha adormit). Les mirades punxaven i l'ambient es podia tallar amb un ganivet.

Bé no, la veritat és que no. La veritat no és que anéssim a córrer cap cursa i ens volguessim treure els fetge els uns als altres més aviat al contrari. El córrer només era una excusa per fotre'ns fins el cul menjant i bebent.

Hem  sortit a córrer l'habitual volta d'uns 8 Kms, per tant al cap de 45 min. aprox. ja tornavem a ser a Pedralbes 32 i entravem al Racó de can Fabes. (avui el Bulli era tancat per festa setmanal).

Acte seguit i un cop ja tot arregladets, ens varem entaular tots tres (Rokefeller, Ferran Adrià i Jurassik) amb la companyia de l'Iker, que on hi ha tiberi sempre s'hi apunta i que vetllava per nosaltres, i vàrem  fotre una bona farra a base d'ous fregits, salsitxes i pebrots del piquillo tot aixó regat amb un bon porró de vi amb gasosa.

Això si que és fer salut!!

Timba a cals Vilar - Moreno

Aquesta nit hi ha hagut timba a cals Vilar - Moreno. Hem sigut set de colla. A part dels amfitrions hi havia els Molina - Pérez i els Quel - Expósito que a més a més portaven a la Montse, la tieta de la Sandra.

També havia de venir en Jordi, el germà de la Su, però a última no va sortir a jugar. Ordres d'equip suposo.

La sort es va decantar per la vesant femenina, (últimament passa sovint), on la Móni-K va poder engreixar una mica el seu compte i la Montse es va endur també una bona part del tall.

Partit de padel amb el cunyat Moreno

Aquesta tarda era ideal per jugar un partidet de padel. Això vàren pensar en Ferran Adrià i en Rokefeller quan vàren guardar pista per a les 17:00h .En aquesta hora fa una frescaaaa....

Aquesta setmana, com que no tenia la meva habitual parella, en Medallas, vàrem enganyar a en Jordi, el cunyat d'en Ferran Adrià. Ells dos vàren formar parella mentre que jo vaig fer-ho amb en Rokefeller.

Va ser un partit bastant maco, distret i disputat, el qual vàrem avabar perdent per: 6-1, 2-6 i 4-6.

Timba a cals Quel - Expósito o El humo me confunde...

Primera partida de póker de les vacances, aquest cop a casa dels Quel - Expósito. Erem sis de colla, les parelles formades per Quel - Expósito, Vilar - Moreno i Molina - Pérez.

D'aquesta nit podriem dir que no tenim uns records massa clars, i els comptes encara menys ja que al matí següent encar fotíem numeros. Personalment no recordo qui va guanyar o si realment va haver-hi guanyadors, els "suaves" i certes substàncies psicotròpiques vàren fer que la partida degenerés fins a un punt on ningú sabia a qui li tocaba o si habiem apostat o no. De fet en Ferran Adrià, després de dues partides sense jugar encara demanava quines cartes tenia.

Guerra d'aigua capitol 1

Ja hem passat un altre cap de setmana de càmping...be, mitg ja que nosaltres varem arribar dissabte després de dinar. Ara ja és com les rambles, ple de gent a tot arreu, i ja tenim veïns per tot arreu, la majoria per no dir tots, de l'altre banda dels pirineus i més amunt. Com diu en Cesar hi ha un 90% d'holandesos, un 5% d'alemans, un 4% d'altres guiris i les families "Quel-Exposito", "Molina -Perez", "vilar-Moreno" i "Jimenez-Moreno", Ha i afegeixo als de Taradell, que per cert també estan "viciats" al Rumikub. El mes destacat d'aquest cap de setmana ha estat la guerra d'aigua que varen fer la canalla, i algun no tan petit. no explicaré el com va anar, només llenço el comentari a veure si hi ha algú que s'anima a explicar-ho. Ho haig de deixar aquí, ja continuaré.

2ª entrega

A veure que et sembla aquest.

PD.: Em prenc la molèstia de penjar-lo, ja que si no el penges és com si res - Jurassik-.

El cap de setmana que la roja va ser campiona del Món

Aquest cap de setmana l'hem aprofitat al màxim totes quatre famílies, doncs per primera vegada crec que hem vingut tots en divendres a la nit algo fora de lo normal. Deu ser que ja s'ensumen les vacances i cada vegada en tenim més ganes.

Divendres al vespre però res destacable tots a dormir d'hora.

Dissabte tocaba timba al vespre. Però abans a la tarda unes partides de Rummikub que s'està popularitzant molt en les llargues estones de sobretaula. Al vespre i després d'haver sopat, a veure l'espectacle, que feien i 'Grease'. Hem de reconèixer que aquesta setmana començaven a anar algo coordinats els de l'animació i alguns dels membres comencen a fer-ho prou bé. Tot i amb això la d'Alpens i la de Montesquiu segueixen sense tenir-ne ni fava.

Més tard tocava la timba. Aquest cop amb el sogre de convidat però sense la Sra. Beckham que estava a Playa Bàvaro de despedida. La partida va ser molt entretinguda, i m'atreviria a dir que quasibé tots excepte en Medalles crec, vàrem tenir la nostra 'estona' de sort. Al final però la sort va acabar decantant-se de la banda de les dones, on la Judith va ser la que més profit en va treure seguida de la Sandra que Oju, al tanto! va guanyar 1,50!!- I ja no jugo més que no ho vull perdre!-.

Diumenge era un dia clarament marcat per la final de la Copa del món de Fútbol entre la Roja i la Selecció Holandesa, i ves tu casualitats de la vida, el càmping és ple a vessar d'aquest tipus d'animaló de color taronja. Jo al matí havia quedat amb en Medalles a fer una volta en bici per estirar les cames i suar una mica. Vàrem quedar a les 8 però es veu que se sense voler va parar el despertador i es va adormir, ya,ya,... 

A partir de la tarda-vespre el càmping es va innundar en color taronja. Tot Holandes del camping portava alguna cosa taronja a sobre, diferent dels españols, que els unics que anaven amb la samarreta de la roja eren Alemanys o Polacs. La Piscina feia goig, un75% del càmping estava allà reunit per veure el partit i en 90% d'aquest 75% era de color taronja. Al final va guanyar Espanya i els Holandesos va tornar a les respectives parceles amb la cua entre cames.


Iiiiiiieeeep i una foto inèdita, en lluis barallant-se amb la barbacoa

Fot-li nano, Fot-li!

EL NOSTRE AMIC RALF

He escrit a en Ralf per dir-li que si no ens deixen guanyar, a l'Agost no entrarà al camping i que fagi us de les seves influencies. M'ha respost que mirarà que hi pot fer i m'ha enviat una imatge molt xula pero que no l'entenc, algú la sap interpretar???

TODOS CON LA ROJA...

Aquest cap de setmana no hi ha hagut partida de padel, suposo que l'equip format per en ferran adria i l'emperador de roma no tenien prou fondo i tenien por que en Jurassik i un servidor ens els cruspissim...o potser perque tenim un intens debat: selecció SI o selecció NO que ens ocupa bona part del temps. De fet aquest debat s'acabara ja que "i ho dic abans de que juguin" aquest cap de setmana haurem d'anar a favor dels holandesos o alemans. jo anire a favor dels alemans mes que res perque tenen la "Lena" que ara ja sabem que fuma puros.

magia, magia i mes magia

Veig que estem rodejats de "coperfiels", de fet ja m'ho imaginaba, ja que no saps per quina extraña raó sempre que vaig a rentar plats m'en trobo algun que no es meu pero ha anat a parar a la meva cistella, no diré noms però normalment sol venir de la caravana que hi ha al oest de la meva. Espero que ningú utilitzi aquesta "virtut" que te de fer magia a l'hora de jugar al poker, nomes faltaria això. Ha per cert.... us demanaria que tampoc utilitzeu la magia per fer desapareixer la cervesa de barril, de fet no la nescessiteu, ja que en aquest camp en sou tots uns experts.

l'origen de la discòrdia

Em veig forçat a contraatacar amb el video de l'actuació d'en Moli que, per molt que digui, no li va costar ni dos segons (el temps que va tardar a deixar el nen a la Moni) decidir-se a pujar a l'escenari. Jo crec que tenia mono perque fa molt temps que no hi puja, qui sap , potser podriem parlar amb en Pere a veure si el deixen pujar amb els de la mini disco (guitarra en mà) a fotre una mica de tralla, je,je,je.

Per cert Moli, si aquest cap de setmana tornes a guanyar al poker, em veuré forçat a publicar aquest video en un lloc que hi puguin accedir tots els teus colegues de bici, concerts.....

Molina 1 - Moreno 1 (o qui la fa la paga)

Finalment haig de dir-vos que crec que s'ha fet justicia. Si bé la setmana passada com ja sabeu vaig haber de sortir a fer el gamba en un espectacle de màgia, aquest diumenge li va tocar el torn a la principal instigadora (o això m'han dit) de que em fessin sortir.

El show de màgia d'ahir va ser molt entretingut, i el màg Frank o feia força més bé que el de l'anterior setmana, amb ritme i gràcia. Allà entre tants i tants guiris que i havia , estàvem les families Vilar i Molina al complet gaudint de l'espectacle.

Poc abans de que acabés el show, els Vilar vàren dicidir marxar cap a casa, la qual cosa va fer que en el mateix instant en que el mag demanava l'ajuda d'una mare la Su estigues cami de marxar.

De cop se sent: -A ver esta mamà que viene por aquí....Si,si, la que va con el patinete i el paquete de tabaco...

I jo que li dic a la Monica : -No cardis que li toca a la Su!

i la Monica - Si,si, es ella!

- Oe,oe,oe,oeee!! - que vaig cantar jo

I apa, amb aquestes que la tenim d'ajudanta del mag. La Mónica amb un atac de riure que no podia parar, els  guiris es giraben i devien pensar és boja aquetsa noia.

La veritat és que l'actuació de la Su va ser d'un alt nivell i amb un truc de màgia de categoria (no com el que vaig fer jo), però com diria en César: - Claro es que la Beckham titene una categoria...

Al principi quan el màg li va ensenyar la serra de calar i va tallar a bocins un cogombre no crec que li fotés gaire gràcia però la noia va aguantar com una campeona.

Almenys ella va poder marxar de l'espectacle amb una flor de regal que jo vaig marxar amb les mans buides!


A continuació un petit recull gràfic de la seva aparició: 

Petit video del numero de màgia de la Su

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 3) - Espectacle de Màgia -

Bé ara que ja sé que hi ha hagut un complot en vers la meva persona, aprofitare per donar-vos les gràcies a tots/es per fer-me passar una bona estona dalt d'un escenari fent màgia borràgia. GRACIÈS CABRONS/ES.

Es conya. la veritat es que l'espectacle en si no és que fós cap passada. potser si hagués sabut d'entrada que un dels meus companys acabaria fent el pardillo l'hauria disfrutat més tot s'ha de dir, però en fi una nova experiència viscuda.

Per cert ara ja sabeu que sóc un gran mag (Jurassik el Mag) i tinc poders paranormals. Vull que quedin clars els següents punts:

- Que puc fer desaparèixer un barill de 5 L de Cruzcampo en unes 4 h (màgia)

- No guanyo mai al poker (ja vàreu veure que les cartes les faig servir per altres coses)

- Faig apareixer blaus i rascades a les cames de la gent que juga a futbol amb mi (també és magia)

- Ah! i no faig migdiada, medito els meus trucs de màgia.

Sóc lo puto Crack!

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 2.2) - El Partit de padel -

El dissabte per fi després de varies intents, vàrem aconseguir anar a jugar un partit de pàdel.

Com sempre els equips de costum, Rokefeller/F. Adrià Vs. Jurassik/Medallas. Vàrem jugar de 8 a 9 del vespre que per sort ja començava a refrescar, però els mosquits també començaven a fer de les seves i com que a més la pista està al costat del canal imagineu-vos...

Vàrem poder jugar un total de tres sets els quals en Medallas i jo vàrem perdre per 3 a 0. Si, la veritat es que una mica vergonyós. Si bé el primer set es va decidir per 7/6, els següents vàren ser un desastre total. Jo a penes rascaba bola tot i que de tant en tant n'engaltaba alguna de molt bona, i en Medallas tot i jugar molt bé potser va arriscar un pèl massa. No sé no sóc cap expert en la materia.

També val a dir que l'altre equip va disposar d'un canvi a partir del segon set quan en Rokefeller va deixar la raqueta a en Quim que va entrar fresquet. Això si, en Medallas li va marcar el terreny en una jugada en la que quasi hi ha trencadissa a la zona de la bossa escrotal.

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 2) - El Partit de Fútbol -

Aquest es el meu primer comentari en el blog, a veure si me'n ensurto. Jo parlare de dissabte, del partit que varem jugar en Roger i jo amb la selecció internacional. Com ja debeu saber i si no us ho dic, va guanyar una medalla, la cual cosa em fa estar molt orgullos perque veig que em comença a agafar el meu relleu. Per si no ho sabieu jo també tinc medalles de futbol.... i de basquet.... i de tenis... i d'esqui...etc.

diu que feia el Koala.... el que feia era la marmota, no m'estraña que tingues l'esquena que tenia, debia quedar adormit a sobre un parell de mosquits que no en podien sortir i es devien venjar.

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 1) - La Revetlla -

Aquest a set un cap de setmana atípic. Per sort a sigut molt llaaaarg. ni més ni menys que 5 dies seguits!. Bé n'hi ha que n'hem disfrutat més doncs jo hi he estat quasi una setmana je,je,...

Així que per poder explaiar-nos bé el separarem les entrades per dies a veure si recordem tot el que s'ha viscut aquests dies.

Haig de apel·lar a la vostra ajuda en algun dels dies doncs reconec que he passat moltes hores fent el Koala (i no perque mastegués fulles d'Eucaliptus).

La Jornada va començar a la tarda amb unes classes de guitarra al meu avancé que vaig donar a en Marc. Res, quatre cosetes més que res perque experimentés amb la guitarra elèctrica. El que passa és que entre acord i acord en César m'nava omplint el got de birra del barrilet que va comprar, si, aquell que en arribar en Medallas ja no en quedava.

Seguidament i ja al vespre, vàrem seguir amb la revetlla de Sant Joan on ens vàrem reunir tots al mitg del carrer per celebrar-ho com nosaltres sabem, amb una bona barbacoa!

Butifarres, coca torrada, anxoves, pebrots, embotits varis, vi, cervesa, i sobretot el pernil del bicitunning que es va convertir en un boníssim entrecot.

Val a dir que aquest any teniem convidats. A casa els Molina hi havia els sogres i casa dels Vilar en Ferran i familia que varen venir a passar la revetlla també. 

Després de sopar, cap a la platja a tirar petards cohets i altres parafernalies del ram dels focs d'artifici.

Jo només puc arribar fins  aquí, doncs vaig portar l'Iker a dormir i em vaig clapar, apa que algu segueixi i quan en Ferran Adrià ens passi les fotos les penjarem.

....

Dinar del caravanning

Diumenge varem anar al dinar del caravanning. No es que en tinguessim moltes ganes, de fet apostaria a que tots ens hauriem estimat més  que en Moi ens regalés amb una meravellosa paella, o que la Sandra fes una del es seves estupendes Fideuàs o que jo mateix preparès quelcom que ara no arribo a imaginar. Però el fet es que habiem d'anar-hi.

És clar, haviem d'anar a recollir el premi del bici-tunning, que algun ocellet ens havia dit que teniem premi, i es clar si no vas a dinar com vols recollir el premi si l'entreguen allà?

El cas es que a la una ja ens tens a totes quatre famílies a lloc com llops afamats, varem arribar els primers i vam tenir que esperar prop d'una hora.

El dinar consistia en un primer plat inexistent, o sigui que tenies que dur-te'l de casa i de segon un 'Asado Gaucho' que de nom sona molt bé però que pel preu que varem pagar (10 €) que vols que et digui. Reconec que la carn era bona, que no ens en va faltar i que la salsa era per llepar-se'n els dits però tot i això el preu el trobo abusiu.

Anem al que importa, així que aghafem el mando i passem la cinta fins a després dels postres, punt on es donavem els premis.

Primer vàren donar els prèmis del concurs de dibuix, que per cert en Miquel i la Maria van pillar premi, Enhorabona!. Acte seguit els premis del bici-tunning, vàrem quedar segons en la categoria de bicis més engalanades, un lloc al qual ja hi comencem a agafar el gustillo (2 de 2). Una caixa de cava, un pernil i caramels per als nens va ser el premis que varem recollir.

En fi, potser sóc un tio raro (ja m'ho diuen a vegades) però si hagués de triar lo millor del dinar, no sabria que quedar-me, potser amb que varem pillar premi? i vosaltres que en penseu?

Festa grossa a Pedralbes!

Dissabte al vespre va haber-hi festa grossa. No sé exactament que celebravem, potser el Festival d'Eurovisió?.

El fet es que va tornar a haver-hi sopar, aquest cop al vell mitg del carrer i amb convidats extres. Ens vàrem ajuntar les cuatre families i amés amb els veins alemanys de la parcela del costat, En Ralph i familia. A més com a artista invitat per amenitzar la vetllada teniem el Kiko que venia amb la dona, la Maica i el seu nano, l'Iker.

Com sempre cadascú va aportar el seu sopar, però en Lluís va tornar a comprar sípia per fer-la a la Barbacoa. També varem poder tastar els espaghettis que ens varen preparar els alemanys, els quals tenien una salsa deliciosa de 'fruits del mar'.

La vetllada va estar molt bé i varem riure molt sobretot gràcies a en Kiko que va ser el gran animador del sopar i la representat d'Alemanya a Eurovisió, que pel que es veu es fuma uns puros molt grans.

Mariscada campestre

Això és pedralbes si senyor!!, Mariscada al canto!!


Aquest cap de setmana com ja vàreu comprovar varem tenir als sogres de convidats, celebrabem l'aniversari o el sant del sogre (ara no o recordo bé), el fet es que l'home té una especial dèria pel marisc. Això no és dolent ni molt menys, si no fós perque quan va a la botiga a comprar es torna ben foll.

Tant és així que quan compra el marisc arriba fins a Alemanya!. Ara us explico.

L'home va comprar per fer una - un poquito de pescaito - com ell diu per dinar diumenge, la qual cosa vol dir que va haver-ni  fins dilluns a l'hora de sopar. 

Com que amb el dinar de diumenge va sobrar MOLT marisc, el sogre va convidar als seus nous amics a tastar les delicies del mar, així doncs va convidar a en Ralph i la dona (el veins alemanys del càmping) a fer un aperitiu a base de cargols de mar, boques, bou de mar, gambes, cigales, almejes, tomàquet amb anxoves,...A la parella, que segons ens vàren explicar allà no s'estila menjar els moluscs crus ni ni els escamarlans bullits, sembla que els va agradar la nova experiència tot i no menjar-ne molt.

Imagineu la situació, ells dos pobres que ja havien dinat i en Toni, (el sogre) apretant-los perque menjin més.

- Come coño, come. - li deia a en Ralph tot diet-li que tenia la panxa grossa i que ni cabia més. - Marisco bueno, esto todo natural.-

Bé al final va anar de poc que no ens surten antenes de tanta gamba. Normalment crec que fem 2 Kg de gambes per les 4 parelles, però amb el meu sogre els 2 kgs de gambes és entre 4 persones. Per postres, la Mari no en menja perque és alergica i en Toni i la Monica poquetes ja que s'estimen més el marisc fred, adivineu a qui li toca menjar-se els casi 2 kgs de gambes restants?

Bicitunning

Diumenge es va celebrar al càmping una nova edició del Bicitunning.

Aquest any anavem difressats d'angels (els pares) i dimonis (els nens).

Parlar del bicitunning és parlar de feina, molta feina i que per postres aquest any per algun extrany notiu s'ens havia acumulat tota en una sola setmana o en un sol cap de setmana millor dit.

Per postres el dissabte jo no hi seria en tot el dia doncs tenia pedalada guapa Torelló - Torroella, però això ja és una altra història. Coneixedor de que la feina s'acumularia vaig estar tota la setmana fent dibuixos i plantilles flames, núvols,...La resta varen anar comprant el material necessari per poder engalanar bé les bicis.

Així doncs la meva crónica del bicitunning comença aproximadament a les 5 de la tarda de dissabte, hora en que vaig arribar al càmping amb la bici (espero que algú es prengui la molèstia de escriuire el que falta).

En arribar al càmping hi havia molt de moviment, tothom estava enfeinat, des del més gran (en Moi) fins al més xic (bé aquest no), però si que és veritat que tothom si feia de valent, En César retallava flames, en Lluis posava uns tubs a les bicis, en Moi encolaba (que no enculaba que és diferent), la Susana la Monica i la Sandra crec que feien núvols i ales, també la Judit en Toni i la maite treballaven de valent i els nens retallaven cartulines groques al Chiquipark de la familia Quel.

Així doncs un cop dutxat i arreglat hem vaig unir a ells i varem estar engalanant bicicletes fins ben bé l'hora de sopar.

El diumenge tothom es va llevar d'hora per fer els últims retocs. Mentre els pares acabavem les bicicletes, les mares vestien als nens que un a un van anar desfilant per la caravana de la Su per maquillar-se. També els pares es varen maquillar una miqueta i la veritat és que tothom feia molt de goig.

A L'hora X varem sortir en currua cap a la zona del caravaning per fer-nos veure i sentir. Un cop arribats tots els grups participants, varem desfilar com en l'any anterior pel càmping en una rua que a la majoria sel's fa llarga o això sembla i que acaba davant dels lavabos de la zona del caravaning on hi havia el jurat. Un cop acabada la rua em fet un petit refrigeri per compte del caravaning . Ara ens queda esperar a la setmana següent a l'entrega de premis a veure si pillem alguna cosa.

Botifarrada gentilesa d'en Cesar

Dissabte al vespre va haver-hi butifarrada a càrreg d'en César que feia anys aquesta setmana. Des d'aquí et vull felicitar: 

PER MOLTS ANYS MONYES! (amb tot el carinyo del món).

Vam fer un bon sopar, butifarra a saco, pebrots verds i vermells d'aquells tan bons, vi, més vi i gresca i xerinola durant tota la vetllada.

Tarda de timba

Aquesta tarda hi ha hagut timba al carrer.

Aprofitant que hi havia en Franc de visita a cals Quel, hem muntat la partideta en horari de tarda ja quepel que sembla algú es va quedar ahir al vespre amb ganes de plomar-nos.

A la timba si han apuntat també en Pablo i la Susana, (la qual ens ha deixat una bonica postal que adjunto).

Després de força estona jugant podriem dir que els clar vencedors de la tarda han estat en Moi i en Lluis. Veurem que tal s'els dóna a la próxima.

Sortida amb bici Pares-Nens

Aquest matí hem fet una sortideta suau amb la bicicleta amb l'Erik,en César i en Marc fins a Torroella.

Sortim del Càmping pel carril bici i agafem la pista de Mas el Pla, seguim direcció a la Gola, però girem de sentit immediatament per agafar el Gr fins a arribar a Torroella. Arribada al pont i girem cua. 

De tornada ens hem trobat a en Lluis amb en Roger que han sortit més tard i que ens acompanyen fins al càmping. Parem a fer la foto de rigor i carrilet fins al càmping.

Missatge de Benvinguda

Salut!

He creat aquest bloc perque crec que pot ser una bona eina on poder entrar i poder recordar quan volguem el que durant la temporada hem anat visquent al càmping. Espero poder donar continuïnat al blog i que en un futur no sigui jo l'únic que faci aportacions a aquesta iniciativa.

Vinga que comenci la festa.