magia, magia i mes magia

Veig que estem rodejats de "coperfiels", de fet ja m'ho imaginaba, ja que no saps per quina extraña raó sempre que vaig a rentar plats m'en trobo algun que no es meu pero ha anat a parar a la meva cistella, no diré noms però normalment sol venir de la caravana que hi ha al oest de la meva. Espero que ningú utilitzi aquesta "virtut" que te de fer magia a l'hora de jugar al poker, nomes faltaria això. Ha per cert.... us demanaria que tampoc utilitzeu la magia per fer desapareixer la cervesa de barril, de fet no la nescessiteu, ja que en aquest camp en sou tots uns experts.

l'origen de la discòrdia

Em veig forçat a contraatacar amb el video de l'actuació d'en Moli que, per molt que digui, no li va costar ni dos segons (el temps que va tardar a deixar el nen a la Moni) decidir-se a pujar a l'escenari. Jo crec que tenia mono perque fa molt temps que no hi puja, qui sap , potser podriem parlar amb en Pere a veure si el deixen pujar amb els de la mini disco (guitarra en mà) a fotre una mica de tralla, je,je,je.

Per cert Moli, si aquest cap de setmana tornes a guanyar al poker, em veuré forçat a publicar aquest video en un lloc que hi puguin accedir tots els teus colegues de bici, concerts.....

Molina 1 - Moreno 1 (o qui la fa la paga)

Finalment haig de dir-vos que crec que s'ha fet justicia. Si bé la setmana passada com ja sabeu vaig haber de sortir a fer el gamba en un espectacle de màgia, aquest diumenge li va tocar el torn a la principal instigadora (o això m'han dit) de que em fessin sortir.

El show de màgia d'ahir va ser molt entretingut, i el màg Frank o feia força més bé que el de l'anterior setmana, amb ritme i gràcia. Allà entre tants i tants guiris que i havia , estàvem les families Vilar i Molina al complet gaudint de l'espectacle.

Poc abans de que acabés el show, els Vilar vàren dicidir marxar cap a casa, la qual cosa va fer que en el mateix instant en que el mag demanava l'ajuda d'una mare la Su estigues cami de marxar.

De cop se sent: -A ver esta mamà que viene por aquí....Si,si, la que va con el patinete i el paquete de tabaco...

I jo que li dic a la Monica : -No cardis que li toca a la Su!

i la Monica - Si,si, es ella!

- Oe,oe,oe,oeee!! - que vaig cantar jo

I apa, amb aquestes que la tenim d'ajudanta del mag. La Mónica amb un atac de riure que no podia parar, els  guiris es giraben i devien pensar és boja aquetsa noia.

La veritat és que l'actuació de la Su va ser d'un alt nivell i amb un truc de màgia de categoria (no com el que vaig fer jo), però com diria en César: - Claro es que la Beckham titene una categoria...

Al principi quan el màg li va ensenyar la serra de calar i va tallar a bocins un cogombre no crec que li fotés gaire gràcia però la noia va aguantar com una campeona.

Almenys ella va poder marxar de l'espectacle amb una flor de regal que jo vaig marxar amb les mans buides!


A continuació un petit recull gràfic de la seva aparició: 

Petit video del numero de màgia de la Su

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 3) - Espectacle de Màgia -

Bé ara que ja sé que hi ha hagut un complot en vers la meva persona, aprofitare per donar-vos les gràcies a tots/es per fer-me passar una bona estona dalt d'un escenari fent màgia borràgia. GRACIÈS CABRONS/ES.

Es conya. la veritat es que l'espectacle en si no és que fós cap passada. potser si hagués sabut d'entrada que un dels meus companys acabaria fent el pardillo l'hauria disfrutat més tot s'ha de dir, però en fi una nova experiència viscuda.

Per cert ara ja sabeu que sóc un gran mag (Jurassik el Mag) i tinc poders paranormals. Vull que quedin clars els següents punts:

- Que puc fer desaparèixer un barill de 5 L de Cruzcampo en unes 4 h (màgia)

- No guanyo mai al poker (ja vàreu veure que les cartes les faig servir per altres coses)

- Faig apareixer blaus i rascades a les cames de la gent que juga a futbol amb mi (també és magia)

- Ah! i no faig migdiada, medito els meus trucs de màgia.

Sóc lo puto Crack!

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 2.2) - El Partit de padel -

El dissabte per fi després de varies intents, vàrem aconseguir anar a jugar un partit de pàdel.

Com sempre els equips de costum, Rokefeller/F. Adrià Vs. Jurassik/Medallas. Vàrem jugar de 8 a 9 del vespre que per sort ja començava a refrescar, però els mosquits també començaven a fer de les seves i com que a més la pista està al costat del canal imagineu-vos...

Vàrem poder jugar un total de tres sets els quals en Medallas i jo vàrem perdre per 3 a 0. Si, la veritat es que una mica vergonyós. Si bé el primer set es va decidir per 7/6, els següents vàren ser un desastre total. Jo a penes rascaba bola tot i que de tant en tant n'engaltaba alguna de molt bona, i en Medallas tot i jugar molt bé potser va arriscar un pèl massa. No sé no sóc cap expert en la materia.

També val a dir que l'altre equip va disposar d'un canvi a partir del segon set quan en Rokefeller va deixar la raqueta a en Quim que va entrar fresquet. Això si, en Medallas li va marcar el terreny en una jugada en la que quasi hi ha trencadissa a la zona de la bossa escrotal.

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 2) - El Partit de Fútbol -

Aquest es el meu primer comentari en el blog, a veure si me'n ensurto. Jo parlare de dissabte, del partit que varem jugar en Roger i jo amb la selecció internacional. Com ja debeu saber i si no us ho dic, va guanyar una medalla, la cual cosa em fa estar molt orgullos perque veig que em comença a agafar el meu relleu. Per si no ho sabieu jo també tinc medalles de futbol.... i de basquet.... i de tenis... i d'esqui...etc.

diu que feia el Koala.... el que feia era la marmota, no m'estraña que tingues l'esquena que tenia, debia quedar adormit a sobre un parell de mosquits que no en podien sortir i es devien venjar.

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 1) - La Revetlla -

Aquest a set un cap de setmana atípic. Per sort a sigut molt llaaaarg. ni més ni menys que 5 dies seguits!. Bé n'hi ha que n'hem disfrutat més doncs jo hi he estat quasi una setmana je,je,...

Així que per poder explaiar-nos bé el separarem les entrades per dies a veure si recordem tot el que s'ha viscut aquests dies.

Haig de apel·lar a la vostra ajuda en algun dels dies doncs reconec que he passat moltes hores fent el Koala (i no perque mastegués fulles d'Eucaliptus).

La Jornada va començar a la tarda amb unes classes de guitarra al meu avancé que vaig donar a en Marc. Res, quatre cosetes més que res perque experimentés amb la guitarra elèctrica. El que passa és que entre acord i acord en César m'nava omplint el got de birra del barrilet que va comprar, si, aquell que en arribar en Medallas ja no en quedava.

Seguidament i ja al vespre, vàrem seguir amb la revetlla de Sant Joan on ens vàrem reunir tots al mitg del carrer per celebrar-ho com nosaltres sabem, amb una bona barbacoa!

Butifarres, coca torrada, anxoves, pebrots, embotits varis, vi, cervesa, i sobretot el pernil del bicitunning que es va convertir en un boníssim entrecot.

Val a dir que aquest any teniem convidats. A casa els Molina hi havia els sogres i casa dels Vilar en Ferran i familia que varen venir a passar la revetlla també. 

Després de sopar, cap a la platja a tirar petards cohets i altres parafernalies del ram dels focs d'artifici.

Jo només puc arribar fins  aquí, doncs vaig portar l'Iker a dormir i em vaig clapar, apa que algu segueixi i quan en Ferran Adrià ens passi les fotos les penjarem.

....

Dinar del caravanning

Diumenge varem anar al dinar del caravanning. No es que en tinguessim moltes ganes, de fet apostaria a que tots ens hauriem estimat més  que en Moi ens regalés amb una meravellosa paella, o que la Sandra fes una del es seves estupendes Fideuàs o que jo mateix preparès quelcom que ara no arribo a imaginar. Però el fet es que habiem d'anar-hi.

És clar, haviem d'anar a recollir el premi del bici-tunning, que algun ocellet ens havia dit que teniem premi, i es clar si no vas a dinar com vols recollir el premi si l'entreguen allà?

El cas es que a la una ja ens tens a totes quatre famílies a lloc com llops afamats, varem arribar els primers i vam tenir que esperar prop d'una hora.

El dinar consistia en un primer plat inexistent, o sigui que tenies que dur-te'l de casa i de segon un 'Asado Gaucho' que de nom sona molt bé però que pel preu que varem pagar (10 €) que vols que et digui. Reconec que la carn era bona, que no ens en va faltar i que la salsa era per llepar-se'n els dits però tot i això el preu el trobo abusiu.

Anem al que importa, així que aghafem el mando i passem la cinta fins a després dels postres, punt on es donavem els premis.

Primer vàren donar els prèmis del concurs de dibuix, que per cert en Miquel i la Maria van pillar premi, Enhorabona!. Acte seguit els premis del bici-tunning, vàrem quedar segons en la categoria de bicis més engalanades, un lloc al qual ja hi comencem a agafar el gustillo (2 de 2). Una caixa de cava, un pernil i caramels per als nens va ser el premis que varem recollir.

En fi, potser sóc un tio raro (ja m'ho diuen a vegades) però si hagués de triar lo millor del dinar, no sabria que quedar-me, potser amb que varem pillar premi? i vosaltres que en penseu?

Festa grossa a Pedralbes!

Dissabte al vespre va haber-hi festa grossa. No sé exactament que celebravem, potser el Festival d'Eurovisió?.

El fet es que va tornar a haver-hi sopar, aquest cop al vell mitg del carrer i amb convidats extres. Ens vàrem ajuntar les cuatre families i amés amb els veins alemanys de la parcela del costat, En Ralph i familia. A més com a artista invitat per amenitzar la vetllada teniem el Kiko que venia amb la dona, la Maica i el seu nano, l'Iker.

Com sempre cadascú va aportar el seu sopar, però en Lluís va tornar a comprar sípia per fer-la a la Barbacoa. També varem poder tastar els espaghettis que ens varen preparar els alemanys, els quals tenien una salsa deliciosa de 'fruits del mar'.

La vetllada va estar molt bé i varem riure molt sobretot gràcies a en Kiko que va ser el gran animador del sopar i la representat d'Alemanya a Eurovisió, que pel que es veu es fuma uns puros molt grans.