Aquest any anavem difressats d'angels (els pares) i dimonis (els nens).
Parlar del bicitunning és parlar de feina, molta feina i que per postres aquest any per algun extrany notiu s'ens havia acumulat tota en una sola setmana o en un sol cap de setmana millor dit.
Per postres el dissabte jo no hi seria en tot el dia doncs tenia pedalada guapa Torelló - Torroella, però això ja és una altra història. Coneixedor de que la feina s'acumularia vaig estar tota la setmana fent dibuixos i plantilles flames, núvols,...La resta varen anar comprant el material necessari per poder engalanar bé les bicis.
Així doncs la meva crónica del bicitunning comença aproximadament a les 5 de la tarda de dissabte, hora en que vaig arribar al càmping amb la bici (espero que algú es prengui la molèstia de escriuire el que falta).
En arribar al càmping hi havia molt de moviment, tothom estava enfeinat, des del més gran (en Moi) fins al més xic (bé aquest no), però si que és veritat que tothom si feia de valent, En César retallava flames, en Lluis posava uns tubs a les bicis, en Moi encolaba (que no enculaba que és diferent), la Susana la Monica i la Sandra crec que feien núvols i ales, també la Judit en Toni i la maite treballaven de valent i els nens retallaven cartulines groques al Chiquipark de la familia Quel.
Així doncs un cop dutxat i arreglat hem vaig unir a ells i varem estar engalanant bicicletes fins ben bé l'hora de sopar.
El diumenge tothom es va llevar d'hora per fer els últims retocs. Mentre els pares acabavem les bicicletes, les mares vestien als nens que un a un van anar desfilant per la caravana de la Su per maquillar-se. També els pares es varen maquillar una miqueta i la veritat és que tothom feia molt de goig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada