Mariscada campestre

Això és pedralbes si senyor!!, Mariscada al canto!!


Aquest cap de setmana com ja vàreu comprovar varem tenir als sogres de convidats, celebrabem l'aniversari o el sant del sogre (ara no o recordo bé), el fet es que l'home té una especial dèria pel marisc. Això no és dolent ni molt menys, si no fós perque quan va a la botiga a comprar es torna ben foll.

Tant és així que quan compra el marisc arriba fins a Alemanya!. Ara us explico.

L'home va comprar per fer una - un poquito de pescaito - com ell diu per dinar diumenge, la qual cosa vol dir que va haver-ni  fins dilluns a l'hora de sopar. 

Com que amb el dinar de diumenge va sobrar MOLT marisc, el sogre va convidar als seus nous amics a tastar les delicies del mar, així doncs va convidar a en Ralph i la dona (el veins alemanys del càmping) a fer un aperitiu a base de cargols de mar, boques, bou de mar, gambes, cigales, almejes, tomàquet amb anxoves,...A la parella, que segons ens vàren explicar allà no s'estila menjar els moluscs crus ni ni els escamarlans bullits, sembla que els va agradar la nova experiència tot i no menjar-ne molt.

Imagineu la situació, ells dos pobres que ja havien dinat i en Toni, (el sogre) apretant-los perque menjin més.

- Come coño, come. - li deia a en Ralph tot diet-li que tenia la panxa grossa i que ni cabia més. - Marisco bueno, esto todo natural.-

Bé al final va anar de poc que no ens surten antenes de tanta gamba. Normalment crec que fem 2 Kg de gambes per les 4 parelles, però amb el meu sogre els 2 kgs de gambes és entre 4 persones. Per postres, la Mari no en menja perque és alergica i en Toni i la Monica poquetes ja que s'estimen més el marisc fred, adivineu a qui li toca menjar-se els casi 2 kgs de gambes restants?