Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 3) - Espectacle de Màgia -

Bé ara que ja sé que hi ha hagut un complot en vers la meva persona, aprofitare per donar-vos les gràcies a tots/es per fer-me passar una bona estona dalt d'un escenari fent màgia borràgia. GRACIÈS CABRONS/ES.

Es conya. la veritat es que l'espectacle en si no és que fós cap passada. potser si hagués sabut d'entrada que un dels meus companys acabaria fent el pardillo l'hauria disfrutat més tot s'ha de dir, però en fi una nova experiència viscuda.

Per cert ara ja sabeu que sóc un gran mag (Jurassik el Mag) i tinc poders paranormals. Vull que quedin clars els següents punts:

- Que puc fer desaparèixer un barill de 5 L de Cruzcampo en unes 4 h (màgia)

- No guanyo mai al poker (ja vàreu veure que les cartes les faig servir per altres coses)

- Faig apareixer blaus i rascades a les cames de la gent que juga a futbol amb mi (també és magia)

- Ah! i no faig migdiada, medito els meus trucs de màgia.

Sóc lo puto Crack!

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 2.2) - El Partit de padel -

El dissabte per fi després de varies intents, vàrem aconseguir anar a jugar un partit de pàdel.

Com sempre els equips de costum, Rokefeller/F. Adrià Vs. Jurassik/Medallas. Vàrem jugar de 8 a 9 del vespre que per sort ja començava a refrescar, però els mosquits també començaven a fer de les seves i com que a més la pista està al costat del canal imagineu-vos...

Vàrem poder jugar un total de tres sets els quals en Medallas i jo vàrem perdre per 3 a 0. Si, la veritat es que una mica vergonyós. Si bé el primer set es va decidir per 7/6, els següents vàren ser un desastre total. Jo a penes rascaba bola tot i que de tant en tant n'engaltaba alguna de molt bona, i en Medallas tot i jugar molt bé potser va arriscar un pèl massa. No sé no sóc cap expert en la materia.

També val a dir que l'altre equip va disposar d'un canvi a partir del segon set quan en Rokefeller va deixar la raqueta a en Quim que va entrar fresquet. Això si, en Medallas li va marcar el terreny en una jugada en la que quasi hi ha trencadissa a la zona de la bossa escrotal.

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 2) - El Partit de Fútbol -

Aquest es el meu primer comentari en el blog, a veure si me'n ensurto. Jo parlare de dissabte, del partit que varem jugar en Roger i jo amb la selecció internacional. Com ja debeu saber i si no us ho dic, va guanyar una medalla, la cual cosa em fa estar molt orgullos perque veig que em comença a agafar el meu relleu. Per si no ho sabieu jo també tinc medalles de futbol.... i de basquet.... i de tenis... i d'esqui...etc.

diu que feia el Koala.... el que feia era la marmota, no m'estraña que tingues l'esquena que tenia, debia quedar adormit a sobre un parell de mosquits que no en podien sortir i es devien venjar.

Cap de Setmana de Sant Joan 2010 (Part 1) - La Revetlla -

Aquest a set un cap de setmana atípic. Per sort a sigut molt llaaaarg. ni més ni menys que 5 dies seguits!. Bé n'hi ha que n'hem disfrutat més doncs jo hi he estat quasi una setmana je,je,...

Així que per poder explaiar-nos bé el separarem les entrades per dies a veure si recordem tot el que s'ha viscut aquests dies.

Haig de apel·lar a la vostra ajuda en algun dels dies doncs reconec que he passat moltes hores fent el Koala (i no perque mastegués fulles d'Eucaliptus).

La Jornada va començar a la tarda amb unes classes de guitarra al meu avancé que vaig donar a en Marc. Res, quatre cosetes més que res perque experimentés amb la guitarra elèctrica. El que passa és que entre acord i acord en César m'nava omplint el got de birra del barrilet que va comprar, si, aquell que en arribar en Medallas ja no en quedava.

Seguidament i ja al vespre, vàrem seguir amb la revetlla de Sant Joan on ens vàrem reunir tots al mitg del carrer per celebrar-ho com nosaltres sabem, amb una bona barbacoa!

Butifarres, coca torrada, anxoves, pebrots, embotits varis, vi, cervesa, i sobretot el pernil del bicitunning que es va convertir en un boníssim entrecot.

Val a dir que aquest any teniem convidats. A casa els Molina hi havia els sogres i casa dels Vilar en Ferran i familia que varen venir a passar la revetlla també. 

Després de sopar, cap a la platja a tirar petards cohets i altres parafernalies del ram dels focs d'artifici.

Jo només puc arribar fins  aquí, doncs vaig portar l'Iker a dormir i em vaig clapar, apa que algu segueixi i quan en Ferran Adrià ens passi les fotos les penjarem.

....

Dinar del caravanning

Diumenge varem anar al dinar del caravanning. No es que en tinguessim moltes ganes, de fet apostaria a que tots ens hauriem estimat més  que en Moi ens regalés amb una meravellosa paella, o que la Sandra fes una del es seves estupendes Fideuàs o que jo mateix preparès quelcom que ara no arribo a imaginar. Però el fet es que habiem d'anar-hi.

És clar, haviem d'anar a recollir el premi del bici-tunning, que algun ocellet ens havia dit que teniem premi, i es clar si no vas a dinar com vols recollir el premi si l'entreguen allà?

El cas es que a la una ja ens tens a totes quatre famílies a lloc com llops afamats, varem arribar els primers i vam tenir que esperar prop d'una hora.

El dinar consistia en un primer plat inexistent, o sigui que tenies que dur-te'l de casa i de segon un 'Asado Gaucho' que de nom sona molt bé però que pel preu que varem pagar (10 €) que vols que et digui. Reconec que la carn era bona, que no ens en va faltar i que la salsa era per llepar-se'n els dits però tot i això el preu el trobo abusiu.

Anem al que importa, així que aghafem el mando i passem la cinta fins a després dels postres, punt on es donavem els premis.

Primer vàren donar els prèmis del concurs de dibuix, que per cert en Miquel i la Maria van pillar premi, Enhorabona!. Acte seguit els premis del bici-tunning, vàrem quedar segons en la categoria de bicis més engalanades, un lloc al qual ja hi comencem a agafar el gustillo (2 de 2). Una caixa de cava, un pernil i caramels per als nens va ser el premis que varem recollir.

En fi, potser sóc un tio raro (ja m'ho diuen a vegades) però si hagués de triar lo millor del dinar, no sabria que quedar-me, potser amb que varem pillar premi? i vosaltres que en penseu?

Festa grossa a Pedralbes!

Dissabte al vespre va haber-hi festa grossa. No sé exactament que celebravem, potser el Festival d'Eurovisió?.

El fet es que va tornar a haver-hi sopar, aquest cop al vell mitg del carrer i amb convidats extres. Ens vàrem ajuntar les cuatre families i amés amb els veins alemanys de la parcela del costat, En Ralph i familia. A més com a artista invitat per amenitzar la vetllada teniem el Kiko que venia amb la dona, la Maica i el seu nano, l'Iker.

Com sempre cadascú va aportar el seu sopar, però en Lluís va tornar a comprar sípia per fer-la a la Barbacoa. També varem poder tastar els espaghettis que ens varen preparar els alemanys, els quals tenien una salsa deliciosa de 'fruits del mar'.

La vetllada va estar molt bé i varem riure molt sobretot gràcies a en Kiko que va ser el gran animador del sopar i la representat d'Alemanya a Eurovisió, que pel que es veu es fuma uns puros molt grans.

Mariscada campestre

Això és pedralbes si senyor!!, Mariscada al canto!!


Aquest cap de setmana com ja vàreu comprovar varem tenir als sogres de convidats, celebrabem l'aniversari o el sant del sogre (ara no o recordo bé), el fet es que l'home té una especial dèria pel marisc. Això no és dolent ni molt menys, si no fós perque quan va a la botiga a comprar es torna ben foll.

Tant és així que quan compra el marisc arriba fins a Alemanya!. Ara us explico.

L'home va comprar per fer una - un poquito de pescaito - com ell diu per dinar diumenge, la qual cosa vol dir que va haver-ni  fins dilluns a l'hora de sopar. 

Com que amb el dinar de diumenge va sobrar MOLT marisc, el sogre va convidar als seus nous amics a tastar les delicies del mar, així doncs va convidar a en Ralph i la dona (el veins alemanys del càmping) a fer un aperitiu a base de cargols de mar, boques, bou de mar, gambes, cigales, almejes, tomàquet amb anxoves,...A la parella, que segons ens vàren explicar allà no s'estila menjar els moluscs crus ni ni els escamarlans bullits, sembla que els va agradar la nova experiència tot i no menjar-ne molt.

Imagineu la situació, ells dos pobres que ja havien dinat i en Toni, (el sogre) apretant-los perque menjin més.

- Come coño, come. - li deia a en Ralph tot diet-li que tenia la panxa grossa i que ni cabia més. - Marisco bueno, esto todo natural.-

Bé al final va anar de poc que no ens surten antenes de tanta gamba. Normalment crec que fem 2 Kg de gambes per les 4 parelles, però amb el meu sogre els 2 kgs de gambes és entre 4 persones. Per postres, la Mari no en menja perque és alergica i en Toni i la Monica poquetes ja que s'estimen més el marisc fred, adivineu a qui li toca menjar-se els casi 2 kgs de gambes restants?

Bicitunning

Diumenge es va celebrar al càmping una nova edició del Bicitunning.

Aquest any anavem difressats d'angels (els pares) i dimonis (els nens).

Parlar del bicitunning és parlar de feina, molta feina i que per postres aquest any per algun extrany notiu s'ens havia acumulat tota en una sola setmana o en un sol cap de setmana millor dit.

Per postres el dissabte jo no hi seria en tot el dia doncs tenia pedalada guapa Torelló - Torroella, però això ja és una altra història. Coneixedor de que la feina s'acumularia vaig estar tota la setmana fent dibuixos i plantilles flames, núvols,...La resta varen anar comprant el material necessari per poder engalanar bé les bicis.

Així doncs la meva crónica del bicitunning comença aproximadament a les 5 de la tarda de dissabte, hora en que vaig arribar al càmping amb la bici (espero que algú es prengui la molèstia de escriuire el que falta).

En arribar al càmping hi havia molt de moviment, tothom estava enfeinat, des del més gran (en Moi) fins al més xic (bé aquest no), però si que és veritat que tothom si feia de valent, En César retallava flames, en Lluis posava uns tubs a les bicis, en Moi encolaba (que no enculaba que és diferent), la Susana la Monica i la Sandra crec que feien núvols i ales, també la Judit en Toni i la maite treballaven de valent i els nens retallaven cartulines groques al Chiquipark de la familia Quel.

Així doncs un cop dutxat i arreglat hem vaig unir a ells i varem estar engalanant bicicletes fins ben bé l'hora de sopar.

El diumenge tothom es va llevar d'hora per fer els últims retocs. Mentre els pares acabavem les bicicletes, les mares vestien als nens que un a un van anar desfilant per la caravana de la Su per maquillar-se. També els pares es varen maquillar una miqueta i la veritat és que tothom feia molt de goig.

A L'hora X varem sortir en currua cap a la zona del caravaning per fer-nos veure i sentir. Un cop arribats tots els grups participants, varem desfilar com en l'any anterior pel càmping en una rua que a la majoria sel's fa llarga o això sembla i que acaba davant dels lavabos de la zona del caravaning on hi havia el jurat. Un cop acabada la rua em fet un petit refrigeri per compte del caravaning . Ara ens queda esperar a la setmana següent a l'entrega de premis a veure si pillem alguna cosa.

Botifarrada gentilesa d'en Cesar

Dissabte al vespre va haver-hi butifarrada a càrreg d'en César que feia anys aquesta setmana. Des d'aquí et vull felicitar: 

PER MOLTS ANYS MONYES! (amb tot el carinyo del món).

Vam fer un bon sopar, butifarra a saco, pebrots verds i vermells d'aquells tan bons, vi, més vi i gresca i xerinola durant tota la vetllada.