Timba al Jurassik park

La Su, la triomfadora de la nit

Aquesta nit hem fet una petita timba. Petita perque no hem jugat massa estona. La suficient però perque pogués acabar amb un saldo positu de +2,50 €.

D'altra banda la Beckham ha tornat a triumfar i ha pillat cacho engreixant força els seu sarronet particular.

Andelee!!, dinar mexicà a Pedralbes 32!

Aquest mitgdia hem fet un dinar colectiu. Hem aprofitat que dies enrera haviem parlat de fer menjar mexicà i axí ho hem fet.

Els petits dinant abans que els grans

El dinar ha consitit en els tipics 'burritos' o 'fajitas' (digueu-li com vulgueu) de carn i nachos amb guacamole.

Del dinar en qüestió ens n'hem encarregat la família Molina que en això del mexicà hi tenim una miqueta de traça ja.

Mentre que jo preparava les verdures i la carn la Móni-K preparava la salsa del guacamole amb els alvocats (crec que s'escriu així, si no corregiu-me). Acte seguit hem passat a cuinar el relleno de les 'tortillas' amb les verdures i la carn que jo havia preparat anteriorment.

La taula al complet fent un brindis

Hem fet dues paelles, una de picant i una més natural per així dir-ho. Un cop llestes les dues paelles i dinats els nens ens hem entaulat a disfrutar del tiberi. Per començar classe pràctica de com enrollar bé una 'fajita' o 'burrito' sense que et caigui el relleno a la falda i acte seguit a jalar.

El dinar l'hem regat amb unes boníssimes cerveses 'Desperados' típiques de mèxic, que teneien un cert gust a llimona i tequila i que han anat de perles per passar el picant avall.

Els Quel - Expósito disfrutant del dinar

Els cuiners satisfets del resultat

La sra. Beckham li fot a les patates

Aquesta sembla una cara d'haver trobat una guindilla

Sortida amb Patinets

Avui les famílies  Quel - Molina, hem anat a la platja  i  hem llogat patinets. No pas patinets amb rodes per patinar, si no aquelles barquetes amb pedals que van a força de mongetes.

N'hem tingut que llogar dos perque erem molta colla vuit en total, les dues famílies complertes i als patinets com a molt deixen pujar-hi un màxim de 6 persones..

Ha estat una horeta molt divertida on hem pogut tirar-nos des de les barques i fer unes braçades mar endins. També hem pogut constatar que el fons marí de Torroella és escàs en detalls, ja que en unes immersions que he pogut fer no hi he trobat absolutament res.

Al final hem acabat amb les cames ben cansades de tant pedalar. (sobretot els pares i mares).

Sortida al Cine

Aquesta tarda hem sortit tots en bloc al cine a Platja d'Aro a veure la pel·licula Toy Story 3. La familia Molina (o sigui nosaltres), s'hi ha apuntat a última hora, ja que havien anat a passar el dia a Tossa de Mar amb un amic de la familia.

Al cine hi ha anat tothom menys jo, en Molina pare que m'he quedat amb l'Iker a fora ja que és massa petit per anar al cine.

Després del cine, nosaltres ja hem tornat cap al càmping perque estavem molt cansats i la resta han anat a sopar por ahí, pero això ja ho haurà d'explicar algú altre.

Timba al Casino de Pedralbes 32

Avui la partida ha estat al casino de Pedralbes 32 (davant les cuines de les Moreno vamos). Avui tornavem a ser set de colla, ja que la Judit ha arribat. 

Avui la sort ha estat íntegrament a la parcela 3204, ja que tant el Sr. Ferran Adrià com la Sra. Beckham es van endur el gruix més gran dels guanys.

De nou va haver-hi fumatat blanca amb el conseqüent 'jijisme aleixat'*, la qual cosa va fer que vingués un ciclista molt trempat amb un maïllot llarg de color marró (que raro amb la clor que fa) i que amb molta amabilitat ens va demanar una mica de silenci. Deu ser que feiem molt soroll i amb fressa els ciclistes no pedalen bé. Així que, com que l'ambient estava algo 'enturbiao' vàrem decidir de plegar trastos i anar a dormir per evitar sancions del comité antidopantge de la UCI.




*'Jijisme Aleixat': Estat de semi-inconsciència en que l'individu no pot parar de riure (tot és ji,ji,,ja,,ja,...)

La gran peixetada

Peixetada per Sopar!!

Dos dels cuiners en plena feina

Al matí, en Ferran Adrià i l'Arguiñano (també conegut com a Bob esponja), vàren anar a comprar peix per sopar. Van arribar carregats de viandes marines, lluç, salmó, calamars, cloïses, gambes, musclos,...

Al vespre, el Bulli de carrer Pedralbes 32 va encendre els fogons (o millor dit les barbacoes) i va obrir les portes de la seva cuina perque tothom pogués gaudir de la cuina que els chefs Adrià, Santamaria i Arguiñano estaven preparant. Sens dubte de lo millor del  Delfin Verde.

Aquests tres artistes de la cuina, vàren oferir abans però un menú per a tota la mainada del carrer Pedralbes 32 basat també en peix i marisc per apropar a la canalla jove el gust per la cuina mediterrània.

El menú va constar del següents plats:

El primer plat a punt de servir-se

El segon, unes delicioses gambes

Entrants:

- Tapeta de Txipirons saltejats amb en un rireol d'oli 

- Cloïses de la malla al vapor salpebrats amb allets i julivert

- Musclos de roca amb salseta marinera a la Moreno 

Primer Plat:

- Medallons de lluç i salmó fets a la pedra de pissarra del bicitunning

Segon Plat:

- Gambes a la plata amb suquet de marisc al oli d'oliva

Tot ruixat amb vins de les millors caves del càmping.

Es va poder degustar un vi blanc de la casa Vilar, un rosat de la casa Molina i un vi negre de la casa Quel.

El pa a base de baguets de tipus francés, venia del prestigiós forn de pa del super del Delfin Verde, un forn altament reconegut per tots els habitants del càmping.

La vetllada va anar com una seda, amb una gran quantitat de tiberi que al final tot s'ha de dir encara en va sobrar una mica .

Tot a punt a la millor taula del Bulli

En acabar sessió infantil de Cine

Running per fer salut

Avui a córre per fer salut!!, si senyor, a les 7:30h. Tots tres homes com un clau davant les respectives caravanes (curiós avui ningú s'ha adormit). Les mirades punxaven i l'ambient es podia tallar amb un ganivet.

Bé no, la veritat és que no. La veritat no és que anéssim a córrer cap cursa i ens volguessim treure els fetge els uns als altres més aviat al contrari. El córrer només era una excusa per fotre'ns fins el cul menjant i bebent.

Hem  sortit a córrer l'habitual volta d'uns 8 Kms, per tant al cap de 45 min. aprox. ja tornavem a ser a Pedralbes 32 i entravem al Racó de can Fabes. (avui el Bulli era tancat per festa setmanal).

Acte seguit i un cop ja tot arregladets, ens varem entaular tots tres (Rokefeller, Ferran Adrià i Jurassik) amb la companyia de l'Iker, que on hi ha tiberi sempre s'hi apunta i que vetllava per nosaltres, i vàrem  fotre una bona farra a base d'ous fregits, salsitxes i pebrots del piquillo tot aixó regat amb un bon porró de vi amb gasosa.

Això si que és fer salut!!

Timba a cals Vilar - Moreno

Aquesta nit hi ha hagut timba a cals Vilar - Moreno. Hem sigut set de colla. A part dels amfitrions hi havia els Molina - Pérez i els Quel - Expósito que a més a més portaven a la Montse, la tieta de la Sandra.

També havia de venir en Jordi, el germà de la Su, però a última no va sortir a jugar. Ordres d'equip suposo.

La sort es va decantar per la vesant femenina, (últimament passa sovint), on la Móni-K va poder engreixar una mica el seu compte i la Montse es va endur també una bona part del tall.

Partit de padel amb el cunyat Moreno

Aquesta tarda era ideal per jugar un partidet de padel. Això vàren pensar en Ferran Adrià i en Rokefeller quan vàren guardar pista per a les 17:00h .En aquesta hora fa una frescaaaa....

Aquesta setmana, com que no tenia la meva habitual parella, en Medallas, vàrem enganyar a en Jordi, el cunyat d'en Ferran Adrià. Ells dos vàren formar parella mentre que jo vaig fer-ho amb en Rokefeller.

Va ser un partit bastant maco, distret i disputat, el qual vàrem avabar perdent per: 6-1, 2-6 i 4-6.

Timba a cals Quel - Expósito o El humo me confunde...

Primera partida de póker de les vacances, aquest cop a casa dels Quel - Expósito. Erem sis de colla, les parelles formades per Quel - Expósito, Vilar - Moreno i Molina - Pérez.

D'aquesta nit podriem dir que no tenim uns records massa clars, i els comptes encara menys ja que al matí següent encar fotíem numeros. Personalment no recordo qui va guanyar o si realment va haver-hi guanyadors, els "suaves" i certes substàncies psicotròpiques vàren fer que la partida degenerés fins a un punt on ningú sabia a qui li tocaba o si habiem apostat o no. De fet en Ferran Adrià, després de dues partides sense jugar encara demanava quines cartes tenia.